Llavors, on m'agradaria arribar és a una reflexió sobre la iomportància de la comuniocació no violenta en la professió de l'Educació Social. Per això, afegir que, no és fàcil comunicar sempre de forma adequada i coherent amb les situacions, ja que la comunicació depèn de molts aspectes que poden modificar-la i fins i tot ser un obstacle, les barreres semàntiques, el domini del lèxic; les barreres físiques: l’entorn, el medi, les condicions de l’emissor o el receptor, etc.; les barreres socioculturals; les barreres psicològiques; entre molts altres aspectes com les situacions emocionals tant del receptor com de l’emissor.
És per aquest motiu que cal emfatitzar molt amb la importància que té evitar la violència en la comunicació, ja que és la sortida o l’impuls de qualsevol persona. Aquest aspecte pot tenir moltes conseqüències, i més si ens referim al treball amb adolescents en risc d’exclusió social. Com a professional de l’educació social, quan es realitza una intervenció o s’ha de comunicar qualsevol aspecte, s’han de tenir en compte un seguit d’aspectes (Planella, 1998):
- saber percebre a l'altre
- observa les conductes
- notar quan existeix una demanda d'atenció
- descodificar els missatges
- centrar-nos en els fets.
Hem de tenir clar que la violència, segons
Jordi Planella (1998), és aquella situació o situacions en què dos individus es
troben en una confrontació on poden sortir perjudicades les participants. Son
situacions que els professionals de l’educació social que treballin en serveis
socioeducatius s’hi trobaran sovint. Per tant, cal tenir en compte que aquesta
violència utilitzada en la comunicació és una forma de llenguatge i que
normalment respon a una necessitat. És a dir, existeix una raó i el motiu va
més enllà del que ens està comunicant, i mai s’ha de respondre a aquesta
situació amb violència.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada