Avui, ve l'Arantza Alments, educadora de l'Olivera, un Centre Especial de Treball (CET), on treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual lleu.
Integració o inclusió?
És un debat que ha anat sorgint al llarg de la carrera, però que avui a la xerrada ha tornat a sortir. I quina és la resposta? Doncs a mi el concepte integració és el que més m'agrada, tot i que encara no ho tingui clar i no m'acabi de convèncer el concepte. Però, al cap i a la fi, la societat obliga a les persones que son diferents o surten dels marges i límits establerts per aquesta, tenen "l'obligació" d'integrar-se per sobreviure o poder viure més o menys de forma digna.
Què és la mirada?
La mirada no consisteix únicament en mirar sinó que, es tracta d'admirar. "Admirar por y ante el otro", segons Arantza Almenta, és la base per ser un bon educador i per a tenir una bona pràctica.
Qui és l'altre?
L'altre és un semblant, l'altre és un igual, l'altre és un diferent (Carlos Cullen), aquest és el progrés davant del debat filosòfic de la pregunta. "Qui és l'altre?". Emmanuel Levinas, arriba a la conclusió que "l'altre és l'altre", per tant, l'única forma que pot definir i englobar a una persona és el seu nom. Tota la resta de definicions son eufemisme.
La relació que s'estableix amb l'altre és, en conseqüència, una relació ètica, no una relació cognitiva (Carlos Levinas)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada