La xerrada d'avui, segurament duta a terme per una de les persones més influents en comunicació dins el món de l'Educació Social, és cap de comunicació i projectes d'Open Arms. I el seu nom és Laura Lanuza. I ve a exposar-nos la realitat comunicativa d'Open Arms i els seus inicis. En aquest post, destacaré aspectes que ens explicarà durant la xerrada.
Doncs, per començar, com va ser l'inici d'Open Arms? Doncs segons la Laura, per casualitat. Es van trobar un conjunt de persones i a partir d'una famosa imatge sobre el que succeïa amb les migracions, totes la coneixem, és la imatge d'un nen mort estirat a la platja. Aquestes persones, dirigides per l'Òscar Camps, que tenia una empresa de material de salvament, van començar a contactar amb totes les organitzacions perquè sentien la necessitat d'actuar.
La Laura entén com a factor clau no tractar a les persones com a simples números, per tan si es vol fer una reivindicació a nivell social, hem de tenir present que no son xifres les que hem de destacar sinó que hem de personalitzar i referir-nos a la problemàtica com a tal. Si ho personifiques, l'impacte és molt més gran.
Un aspecte a destacar i que acostuma a aparèixer poques vegades a les notícies, és que es parla de 50.000 morts en els últims anys al mar a causa de les migracions. Però, tal com ens diu, és una xifra que no és clara, ja que per tenir clares les xifres sempre ha d'haver-hi mínim un supervivent que ho expliqui.
L'últim que vull destacar en aquest post, és la frase de la Laura: "No falten recursos sinó voluntat per salvar vides". Aquest, no és una frase sense cap fonament sinó que està fonamentada a partir de les vivències viscudes pels voluntaris a Open Arms.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada