Quan parlem d'informes, parlem de la descripció i l'explicació sobre la vida de les persones, fets per una persona externa a la vida d'aquesta. Per tant, el debat és molt gran i els dubtes encara ho son més. És en aquesta entrada on exposaré alguns factors i reflexions sobre la validesa dels informes, la utilitat i quines coses penso que es poden o s'haurien d'escriure segons el meu punt de vista.
En primer lloc, em qüestiono la utilitat dels informes. És clar que els informes serveixen per tenir un registre i facilitar el traspàs d'informació entre professionals i entitats que puguin realitzar un acompanyament a la persona. Aquest, ajuda a no perdre informació i poder seguir un fil similar durant tot el transcurs. Com a àmbit negatiu, penso que es comparteixen i hi tenen accés massa persones, on no es té en compte la privacitat d'aquestes persones.
En segon lloc, em plantejo la pregunta: son lícits els informes? Aquesta qüestió sorgeix perquè durant l'activitat de classe hem pogut llegir una sèrie d'informes, i en aquests, en algunes ocasions, apareixien aspectes poc clars, subjectius, fins i tot, ofensius. Penso que la subjectivitat dins un informe no hi hauria de tenir cabuda, però al final, és difícil perquè a tot li posem una interpretació mínima, al llegir també ens succeeix. Però hi ha solució? Jo, fins al moment no trobo alternativa. Això si, penso que molta informació que apareix en informes és innecessària, ja que busquem únicament el traspàs i no conèixer la persona, el vincle el crearem treballant amb aquesta.
En conclusió, penso que als informes haurien d'aparèixer les activitats, estudis, treballs que ha realitzat, cinc cèntims sobre la problemàtica on s'expliqui el perquè ha acudit a aquell servei o el perquè hi ha entrat i el fil conductor de la relació i vincle amb l'educació social.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada